Quins són els materials d'aïllament comunament utilitzats, quins són els usos principals

Quins són els materials d'aïllament comunament utilitzats? Quins són els usos principals?

Els materials d'aïllament comunament utilitzats pels electricistes es classifiquen en materials aïllants inorgànics, materials aïllants orgànics i materials aïllants mixtes d'acord amb les seves propietats químiques. Els materials d'aïllament inorgànic comunament utilitzats són: mica, amiant, marbre, porcellana, vidre, sofre, etc., que s'utilitzen principalment per al aïllament de bobines de motors i aparells elèctrics, plaques inferiors i aïllants de commutadors. Els materials aïllants orgànics són: matolls, resines, cautxú, fils de cotó, paper, cànem, raió, etc., que s'utilitza principalment per a fer un vernís aïllant, aïllament recobert d'alambres de bobinatge, etc. El material aïllant híbrid és una varietat de materials aïllants modelats són processats pels dos materials anteriors, i s'utilitzen com a base, una carcassa externa i similars d'un aparell elèctric.

Aplicació de materials aïllants:

La funció del material aïllant és aïllar les parts carregades de diferents potencials elèctrics en els equips elèctrics. Per tant, el material aïllant ha de tenir una alta resistència a l'aïllament i resistència a la compressió, i pot evitar accidents com ara fuites elèctriques i avaria. En segon lloc, la resistència a la calor és millor, evitant el deteriorament degut al sobreescalfament a llarg termini; a més, hauria de tenir una bona conductivitat tèrmica, resistència a la humitat, elevada resistència mecànica i un tractament convenient. D'acord amb els requisits anteriors, els índexs de rendiment dels materials d'aïllament comunament utilitzats inclouen força dielèctrica, resistència a la tracció, gravetat específica i coeficient d'expansió.

Tensió d'aïllament resistent: com més gran sigui la tensió aplicada a través de l'aïllant, major serà la força del camp elèctric rebuda per la càrrega en el material, i el més probable és que es produeixi la col·lisió de la ionització, provocant un desglossament de l'aïllant. La tensió més baixa a la qual s'allibera un aïllant s'anomena tensió d'alloctació d'aquest aïllant. Quan es desglossa un material aïllant de 1 mm de gruix, els quilovolts de tensió a aplicar s'anomenen resistència dielèctrica del material aïllant, que es coneix com a força dielèctrica. Atès que els materials aïllants tenen certa resistència a l'aïllament, diversos equips elèctrics, diversos aparells de seguretat (alicates elèctrics, electroscòpia, guants aïllants, barres aïllants, etc.), diversos materials elèctrics, els fabricants han especificat una certa tensió admissible, anomenada Tensió nominal. La tensió que s'utilitzarà durant l'ús no pot superar la tensió nominal per evitar accidents.

Resistència a la tracció: la força de tracció que es pot resistir per l'àrea transversal del material aïllant. Per exemple, l'àrea transversal per centímetre quadrat de vidre pot suportar una força de tensió de 1400 Newtons.

Les propietats d'aïllament dels materials aïllants estan estretament relacionats amb la temperatura. Com més alta sigui la temperatura, pitjor les propietats aïllants del material aïllant. Per assegurar la força dielèctrica, cada material aïllant té una temperatura màxima d'operació admissible per sota de la qual les temperatures es poden utilitzar de manera segura durant llargs períodes de temps. Per damunt d'aquesta temperatura, envelleix ràpidament. Segons el grau de resistència tèrmica, els materials aïllants es classifiquen en Y, A, E, B, F, H, C i similars. Per exemple, la temperatura operativa màxima permesa dels materials d'aïllament Class A és de 105 ° C. La majoria dels materials d'aïllament utilitzats en transformadors de distribució i motors són Classe A.